Arxiu històric · Castellbisbal
125 anys de cant coral a Castellbisbal
De Josep Anselm Clavé a La Unió
Consulta l’edició digital completa en una pestanya nova.
Recorregut principal
La història, etapa per etapa
Segueix el recorregut complet, des del naixement dels Cors de Clavé fins a la història contemporània de La Unió.
Clavé i els cors populars
El naixement i l’expansió del moviment coral.CAPÍTOL 1
1879–1939
Agrícola, Sempre Avant i els orígens a Castellbisbal.CAPÍTOL 2
1939–1960
La represa i el naixement de La Unió.CAPÍTOL 3
1960–1980
Continuïtat, centenari i renovació.CAPÍTOL 4
1980–2000
La Coral Mixta i els concerts.CAPÍTOL 5
2000–2018
Els darrers anys de La Unió.
Josep Anselm Clavé
i el naixement dels cors populars
Abans que el 1879 nasqués la primera societat coral de Castellbisbal, el moviment impulsat per Josep Anselm Clavé ja havia convertit el cant col·lectiu en una forma de cultura popular, associacionisme i fraternitat.
Josep Anselm Clavé i Camps fou músic, poeta, activista i polític. La seva trajectòria musical quedà lligada a unes conviccions socials que buscaven oferir a les classes treballadores espais de cultura, relació i formació a través de la música.
El seu model no es limitava al concert: les societats corals es convertiren en espais de convivència, ajuda mútua i participació col·lectiva.
Societat Coral Euterpe. Arxiu del projecte Clavé.
1857–1864
Euterpe i els grans festivals
El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe. El 1859 començà a publicar-se El Eco de Euterpe i el 1860 Clavé impulsà l’Associació Euterpense. El festival de 1864 reuní 57 societats corals, uns 2.000 cantaires i 300 músics.
Capítol 1 · 1879–1939
Els orígens del cant coral a Castellbisbal
A finals del segle XIX, l’impuls del moviment claverià arribà també a Castellbisbal. El cant coral es convertí en una expressió cultural i, alhora, en un espai de convivència, associacionisme i ajuda entre els seus membres.
1879
Neix la Societat Coral Agrícola
El 1879 es fundà la Societat Coral Agrícola de Castellbisbal, vinculada al moviment coral popular que Josep Anselm Clavé havia estès per Catalunya. Josep Carreras en fou el primer director i hi restà al capdavant durant vint-i-cinc anys.
L’entitat no es limitava al cant: també desenvolupà una funció social i de socors mutu entre els seus associats.
Dos anys després de la fundació es confeccionà l’estendard de la societat. La seva presentació pública fou celebrada amb un gran concert, símbol de la consolidació de la nova entitat coral.
1898
Neix Sempre Avant
A finals de segle sorgí Sempre Avant, nascuda d’una escissió de l’Agrícola. Les dues societats formarien part durant dècades de la vida musical i associativa de Castellbisbal, cadascuna amb els seus espais de reunió i sociabilitat.
PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX
El cant surt al carrer
Cantades, Caramelles, celebracions i excursions feren visible el món coral més enllà dels locals socials. Les fotografies conservades mostren els cantaires integrats en la vida quotidiana del poble i en les grans trobades del moviment coral.
Fotografies i documents de les primeres dècades del segle XX
D’aquest període conservem testimonis especialment valuosos: l’acte relacionat amb el canvi de nom del carrer Vell pel carrer d’Anselm Clavé, cap al 1913, i una postal de la Pasqua Florida de 1915 que recorda les sortides dels cors pels carrers i les excursions dels cantaires.
1929
Cinquanta anys de l’Agrícola
El cinquantenari de la fundació permeté mirar enrere sobre mig segle de vida coral. L’Agrícola havia esdevingut una institució arrelada al poble i part d’una tradició coral que ja travessava diverses generacions.
1931–1939
República, Guerra Civil i interrupció
A l’inici de la República, l’Agrícola continuava tenint una presència destacada i Sempre Avant reprengué l’activitat després de la clausura soferta durant la dictadura de Primo de Rivera. La Guerra Civil acabà interrompent aquesta etapa de la vida coral castellbisbalenca.
Capítol 2
1939–1960 · La represa i el naixement de La Unió
Acabada la Guerra Civil, la vida coral de Castellbisbal no es recuperà de cop. Durant els anys quaranta, el cant i les Caramelles anaren reapareixent progressivament, mantenint viva una tradició que venia del segle XIX.
La recuperació del cant
La represa fou gradual. Les activitats populars i corals tornaren a trobar espai en la vida del poble, encara en un context molt diferent del d’abans de 1939.
La reorganització de La Unió
La documentació conservada permet situar en aquests anys la reorganització formal de l’entitat. És el punt que dona continuïtat institucional a la tradició coral castellbisbalenca sota el nom de La Unió.
Jaume Comellas Morral, fundador i primer president
El retrat commemoratiu de Jaume Comellas Morral l’identifica expressament com a fundador i primer president de la Societat Coral La Unió de Castellbisbal. L’acta del 17 d’abril de 1956 confirma el seu nom complet —«D. Jaime Comellas Morral»— i que presidia aquella reunió. Aquesta data documenta la formalització de La Unió, diferent de la represa de l’activitat coral iniciada anys abans.
Fonts: retrat commemoratiu de Jaume Comellas Morral; acta de la Unió Coral del 17 d’abril de 1956; fitxa del fons Societat Coral La Unió de l’Arxiu Municipal de Castellbisbal (AMCAS610-404).
L’any 1959 queda documentat un acte de la Societat Coral La Unió amb motiu de la restauració de l’estendard de la coral.
Capítol 3
1960–1980 · Continuïtat, centenari i renovació
Durant aquestes dècades, La Unió mantingué viva la tradició coral i les Caramelles. El cant pels carrers continuava essent una de les expressions més populars de l’entitat i un vincle directe entre els cantaires i el poble.
Les Caramelles i la recapta
Durant les Caramelles, els cantaires recorrien els carrers acompanyats d’un ase i un petit carro. El carro servia per recollir els obsequis que els veïns oferien com a agraïment pels cants: aliments, diners i altres presents. Amb el que s’havia recollit durant la Pasqua, posteriorment s’organitzava una excursió dels cantaires.
El cant torna als carrers
Aquestes fotografies recuperades mostren la dimensió més popular de la coral: cantaires reunits al carrer, cercaviles i Caramelles. Són escenes de convivència que ajuden a entendre fins a quin punt el cant formava part de la vida de Castellbisbal.
El centenari
El centenari es commemorà entre 1979 i 1980. El 1979 tingueren lloc les commemoracions vinculades al monument dedicat a Josep Anselm Clavé i diverses trobades de cors. La celebració coral del centenari tingué lloc l’1 de juny de 1980, en un moment que obria també una nova etapa per a l’entitat.
El 1980 marca també l’inici d’una nova etapa: la transformació en Coral Mixta La Unió i la incorporació de veus femenines.
Capítol 4
1980–2000 · La Coral Mixta La Unió
El monument a Anselm Clavé
El centenari de la fundació de la Societat Coral Agrícola convertí Castellbisbal en punt de trobada del moviment coral. A la plaça dedicada a Josep Anselm Clavé s’aixecà el monument commemoratiu que encara recorda aquella efemèride.
El monòlit incorpora la imatge de Clavé i una inscripció que relaciona directament el monument amb els cent anys de tradició coral local: «A Anselm Clavé · En el centenari de la fundació de les primeres corals · Castellbisbal 1879–1979». Les fotografies de la jornada mostren la dimensió de l’acte: nombrosos cantaires, estendards de societats corals i una gran concentració al voltant del monument.
1980 · Neix una nova etapa
L’any següent, la incorporació de veus femenines obrí una nova etapa sota el nom de Coral Mixta La Unió. Amb Francesc Pelfort a la direcció artística, la coral amplià repertori i activitat. La contraportada del disc de 1984 parla de 56 cantaires, assajos durant tot l’any, més de 50 obres i una vintena de concerts.
Els anys vuitanta i noranta deixaren testimonis d’assajos, concerts, Caramelles, viatges i intercanvis: Viena el 1987, el nou estendard de 1990, Alaró el 1991 i Montserrat el 1999, entre d’altres.
1984 · Petit Concert
La Coral La Unió enregistrà el disc Petit Concert, un document excepcional perquè conserva les veus de la formació d’aquell moment. L’enregistrament es va fer l’abril de 1984 amb la unitat mòbil de Sono Centro de Barcelona.
2000–2018 · Els darrers anys de La Unió
La trajectòria de la Societat Coral La Unió s’estengué fins al 2018, any de la seva dissolució, segons la guia dels fons documentals de l’Arxiu Municipal de Castellbisbal. La seva història forma part de la memòria cultural i associativa del poble.
Una presència que arribà fins als darrers anys
Després de les dècades de concerts, Caramelles, sortides i intercanvis, La Unió continuava present en la vida cultural de Castellbisbal. Un testimoni concret és el concert de Nadal anunciat per al 25 de desembre de 2017, a les vuit del vespre, a l’església de Sant Vicenç, en el programa municipal d’aquell any. Aquest anunci permet documentar-ne la presència pública en la darrera etapa sense haver de suposar un calendari complet d’actuacions.
Més que una entitat musical
La Unió havia estat també un espai de trobada entre generacions. El volum municipal Castellbisbal: entitats civils recorda que l’entitat arribà a reunir un nombre considerable de cantaires, que els assajos es feien els dimecres al vespre i que el cant sortia als carrers, a les cases de pagès i a les celebracions populars. També en destaca la pertinença a la Federació de Cors de Clavé. Aquests records ajuden a entendre el pes social d’una coral que anava molt més enllà dels escenaris.
2018 · El final d’una trajectòria
La dissolució de l’any 2018 posà fi a la vida institucional de La Unió. Segons la mateixa publicació municipal, fins aleshores era l’entitat més antiga de Castellbisbal. La fi de la societat no esborrà, però, les seves cançons, els vincles creats entre cantaires ni la seva petjada en la vida del poble.
Fonts: Guia dels fons documentals de l’Arxiu Municipal (fons 404); Butlletí municipal de desembre de 2017; Publicació municipal sobre les entitats civils.
Explora l’arxiu
La gent de la coral
La història de la coral també està feta de persones que, sense ocupar càrrecs destacats, sempre hi eren quan feia falta.
Vicenç, conegut com «Xarrapes» —nom de la casa— és recordat com una persona entranyable i sempre disposada a col·laborar com a voluntari. Al poble també se’l recorda portant la farmaciola del futbol.
Arxiu visual
Fototeca del cant coral
Fotografies dels cantaires, els carrers, les trobades i els viatges. Les identificacions o dates que encara no siguin segures quedaran pendents de verificació.
Més imatges de l’arxiu
Una selecció complementària permet descobrir altres moments de la vida coral, més enllà de les fotografies utilitzades en el relat principal.
Fons fotogràfic complementari
Més fotografies de les corals de Castellbisbal
Aquest recull aplega imatges de la mediateca que no figuraven al recorregut principal. Feu clic a cada fotografia per ampliar-la. Les dates, els llocs i les persones només s’indiquen quan la identificació conservada ho permet.
Ajudeu-nos a completar la memòria coral. Si reconeixeu persones, llocs o celebracions, o conserveu més fotografies o documents, la vostra aportació ens pot ajudar a identificar-los amb més precisió.
Arxiu documental
Documents de la història coral
Actes, llibres de socis, comptes, correspondència i memòries ens permeten reconstruir la vida interna de les societats corals.
La història escrita per Josep Mateu
Vuit fulls manuscrits conserven una narració i cronologia de la història coral local. És una font interna important que contrastarem amb documents contemporanis.
2023 · La conservació dels estendards de La Unió
La memòria coral també es conserva a través dels seus estendards. Un document del Museu Municipal de la Pagesia, datat l’11 de maig de 2023, formalitza la cessió temporal de dos estendards de La Unió per a la seva restauració a càrrec d’Eva Camí Fernández, conservadora-restauradora de l’empresa Context.
El document identifica les peces com a MPC2393, estendard original de la coral La Unió, i MPC2394, estendard més modern. Hi consta Joan Comellas Playà com a regidor de Cultura. El retorn de les peces estava previst per al juliol de 2023.
Extracte del document:
«CESSIÓ TEMPORAL de les peces següents:
MPC2393 Estendard original de la coral La Unió (penó original)
MPC2394 Estendard de la coral La Unió (penó més modern)»
Font: Museu Municipal de la Pagesia, document de cessió temporal per a la restauració, 11 de maig de 2023. Transcripció parcial del document aportat al projecte.
1955–1956 · La Unió documentada
El llibre de socis, els papers de junta i els comptes documenten la reorganització formal de la societat.
Més documents de l’arxiu
Una selecció de documents originals permet acostar-nos al funcionament intern de la societat: socis, junta, administració i activitat de Pasqua.
Arxiu sonor · 1984
Petit Concert
Enregistrament de la Coral La Unió de Castellbisbal, dirigida per Francesc Pelfort. La contraportada explica que la nova etapa iniciada el 1980 incorporà veus femenines fins a 56 cantaires, assajos durant tot l’any, més de 50 obres i una vintena de concerts.
L’enregistrament es va efectuar l’abril de 1984 amb la unitat mòbil de Sono Centro de Barcelona.
Escolta les 14 cançons
Versió restaurada
De 1879 al segle XXI
Cronologia del cant coral a Castellbisbal
1879 · Fundació de la Societat Coral Agrícola.
1881 · Estendard de l’Agrícola i consolidació de la societat.
1898 · Fundació de Sempre Avant.
1913–1914 · Sempre Avant evoluciona cap a orfeó; datacions concretes en revisió.
1929 · Cinquantenari de l’Agrícola.
1936–1939 · La Guerra Civil interromp la vida normal de les societats.
Postguerra · Represa progressiva del cant i les Caramelles.
1955–1956 · Socis, junta, comptes i actes documenten la reorganització formal de La Unió.
1959 · Acte de La Unió amb motiu de la restauració de l’estendard.
1979–1980 · Commemoracions del centenari: monument a Clavé el 1979 i celebració coral l’1 de juny de 1980.
1980 · Inici de la Coral Mixta La Unió.
1984 · Enregistrament de Petit Concert.
1987 · Testimoni fotogràfic de Viena.
1990 · Nou estendard de La Unió, dissenyat per Josep Mateu.
1991–1999 · Concerts, Caramelles, viatges i trobades; testimonis d’Alaró i Montserrat.
2000 · La tradició coral entra al segle XXI després de més de 120 anys.
Un arxiu viu
Documents, fotografies, enregistraments i testimonis per recuperar la memòria de totes les persones que han fet possible més d’un segle de cant coral a Castellbisbal.
Fonts i agraïments
Per elaborar aquesta història s’han consultat documents i publicacions de l’Arxiu Municipal de Castellbisbal, especialment la documentació conservada de les societats corals; programes, fotografies, estendards i altres materials històrics, així com els enregistraments de la coral.
Agraïments especials
Volem expressar el nostre agraïment a la família Falguera, a la família Pelfort, a la família Cortes Forné, a Joan Comellas Playà i a J. Pidelaserra, a l’Arxiu Municipal de Castellbisbal i als diversos veïns i veïnes de Castellbisbal que han compartit fotografies, documents, records i informacions relacionades amb les societats corals del poble.
La seva col·laboració, així com la dedicació de totes les persones que al llarg dels anys han conservat aquest patrimoni, ha fet possible reunir una part valuosa de la nostra memòria coral. Gràcies a aquestes aportacions, podem acostar a les generacions actuals la història de les corals i de les persones que en van formar part.
El nostre reconeixement s’estén també als cantaires, directors, juntes i famílies que, al llarg de tants anys, van mantenir viva aquesta tradició musical i associativa a Castellbisbal.
Algunes identificacions i dates continuen pendents de contrast documental. Les indicacions de procedència de cada fotografia es mantindran als peus d’imatge quan siguin conegudes.